Inadmisión de reclamación sobre actuaciones veterinarias de un gato feral en el Ayuntamiento de Ponts

Resolució 106/2021, de 21 de gener Número d’expedient de la reclamació: 6/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Ponts Informació reclamada: Actuacions en relació amb un gat feral. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La reclamació admet que ha obtingut aquesta informació i, de fet, l’annexa a l’escrit de reclamació, però considera que és difusa, abstracta i poc concreta, el què no queda en absolut justificat amb l’escrit de resposta de l’Ajuntament, que de manera concisa però tanmateix clara i concreta, ofereix la informació de què disposa, sense que pugui ser exigible a l’Ajuntament que imagini i concreti actuacions de futur que desconeix i no té previstes, ja que raonablement depenen de la diagnosi d’un gat que no ha pogut ser examinat encara. Per tant, cal considerar que la sol·licitud d’informació pública de la què deriva aquest procediment va ser adequadament satisfeta, i cal inadmetre la reclamació en relació amb la petició d’hipòtesis i futuribles plantejats a la sol·licitud, que no són informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, i que en conseqüència no poden ser objecte d’aquest procediment, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP. Paraules clau: Ajuntament. Protecció d’animals. Gats ferals. Reclamació contra lliurament parcial. Informació existent. Objecte del procediment. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 4 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 6/2021, presentada per una voluntària contra l’Ajuntament de Ponts, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de desembre de 2020 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Ponts on demana “1) Que se m’informi per escrit de per què no se li ha prestat atenció veterinària a aquest gat per la lesió a la pota, havent transcorregut més de sis mesos des de que es va donar el primer avís al regidor de medi ambient... 2) Que se m’informi per escrit de si l’ajuntament té previst dur a terme alguna acció, tenint en compte els articles del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, exposats en l’apartat d’exposició. 3) Que en cas que l’ajuntament tingui previstes o hagi acordat accions concretes, em siguin informades per escrit. 4) Que se m’informi per escrit de si l’ajuntament preveu un termini per donar-li l’atenció veterinària que aquest gat ensalvatgit requereix, tenint en compte els articles exposats anteriorment de la Llei de protecció dels animals. I en cas afirmatiu, quin és aquest termini. 5) En el cas que aquest gat necessiti tractament per la lesió que presenta, quina/es persones es faran càrrec directe del gat per proporcionar-li el tractament (treballadors de l’ajuntament, voluntaris, etc.), sense especificar dades personals però sí especificant el càrrec que ocupa dins de l’ajuntament o si és persona aliena a l’ens, si hi ha algun tipus de contracte o conveni de col·laboració. 6) En el cas que el tractament sigui administrat per l’ajuntament, que se m’informi per escrit d’on es durà a terme aquest tractament, quins materials s’utilitzaran (gàbies, menjadores, etc.) i de qui són propietat, i qui serà el responsable de totes aquestes accions i de la cura del material”. 3. Segons aporta l’escrit de Reclamació, el 14 de desembre de 2020 l’Alcaldessa de Ponts va respondre la sol·licitud d’informació indicant que el gat no havia estat capturat, i que un cop ho fos, s’estudiaria el diagnòstic i tractament procedent i es procedirà d’acord amb el que fos millor per l’animal. 4. La Reclamació presentada el 4 de gener de 2021 indica que l’objecte de la reclamació és conèixer, en relació amb un gat d’una colònia de gats ferals del municipi amb una ferida a la cua, saber “si se li ha prestat atenció veterinària. En cas negatiu, sol·licito quines actuacions té previstes l’ajuntament fer amb aquest gat, si preveu un termini per donar-li l’atenció veterinària que necessita. En el cas que el gat necessiti tractament, quines persones se’n faran càrrec (sense especificar dades personals) i d’on es durà a terme el tractament, quin material s’utilitzarà, de qui és propietat aquest material i qui en tindrà cura”. Indica que l’Admini stració hauria respost a la seva sol·licitud d’informació, però només parcialment, i ho justifica dient que “la resposta de l’ajuntament de Ponts ha estat incompleta (no es respon a tota la informació que demano) i la informació que si que es proporciona és difusa, abstracta i poc concreta.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat per manca d’objecte de la reclamació Els antecedents posen de manifest que la Reclamació, de 4 de gener, es presenta després que, amb data 14 de desembre, l’Ajuntament ja hagi informat que no ha capturat l’animal, del què se’n desprèn la resposta a la pregunta de per què no se l’ha atès ni se li ha prestat atenció veterinària. Quant a les actuacions futures previstes per l’Ajuntament, aquest es remet en el seu escrit de 14 de desembre, en bona lògica, a la captura i diagnosi del gat per determinar-les. Tenint en compte que l’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública que pot ser objecte del dret d’accés a la informació com aquella que l’Administració té en el seu poder com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions quan se’n fa la sol·licitud, cal concloure que l’Administració ha satisfet adequadament la petició d’informació de la què deriva aquest procediment, aportant la informació de què disposava aleshores, vist que no s’havia capturat el gat ni s’havia pogut avaluar el seu estat de salut i l’atenció veterinària que requeriria. La reclamació admet que ha obtingut aquesta informació, i, de fet, l’annexa a l’escrit de reclamació, però considera que és difusa, abstracta i poc concreta, el què no queda en absolut justificat amb l’escrit de resposta de l’Ajuntament, que de manera concisa però tanmateix clara i concreta, ofereix la informació de què disposa, sense que pugui ser exigible a l’Ajuntament que imagini i concreti actuacions de futur que desconeix i no té previstes, ja que raonablement depenen de la diagnosi d’un gat que no ha pogut ser examinat encara. Per tant, cal considerar que la sol·licitud d’informació pública de la què deriva aquest procediment va ser adequadament satisfeta, i cal inadmetre la reclamació en relació amb la petició d’hipòtesis i futuribles plantejats a la sol·licitud, que no són informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, i que en conseqüència no poden ser objecte d’aquest procediment, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de gener de 2021, resol per unanimitat, i nadmetre la Reclamació 6/2021, per manca d’objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.