Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona la motivación de la falta de medidas de participación ciudadana para personas con discapacidad en el distrito de Sant Andreu. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación, ya que el Ayuntamiento no inadmitió formalmente la solicitud y el silencio conlleva una estimación presunta no inhibida por causas de inadmisibilidad.
Puntos clave de la argumentación
1
La inadmisibilidad de una solicitud de acceso a la información debe ser motivada y comunicada expresamente al solicitante, no pudiendo darse por supuesta ni ser declarada por la GAIP si la Administración no lo hizo previamente.
2
El silencio administrativo en materia de transparencia conlleva la estimación presunta de la solicitud según el artículo 35 de la LTAIPBG.
3
A diferencia de los límites legales al acceso, la concurrencia de causas de inadmisibilidad no inhibe los efectos estimatorios del silencio administrativo.
4
La resolución posterior de la Administración debe ser confirmatoria de la estimación presunta derivada del silencio administrativo conforme a la Ley 39/2015.
5
El derecho de acceso se limita a la información que esté efectivamente en poder de la Administración, siendo suficiente que el organismo indique expresamente que la información no existe.
Texto completo
Resolució 166/2021, d’11 de febrer
Número d'expedient de la reclamació: 4/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Motivació de l’absència de canals de participació ciutadana
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Sense perjudici de la base legal que pot proporcionar l'article 29.2 LTAIPBG per a
inadmetre la sol·licitud d'informació pública de la qual porta causa la Reclamació, el cas és que
no consta que l'Ajuntament l'hagi inadmès. En aquest sentit, l'article 29.2 LTAIPBG disposa que
“la inadmissió de sol·licituds ha de ser motivada i comunicada al sol·licitant”. No li correspon a
la GAIP inadmetre una sol·licitud d'accés a la informació pública que no li ha estat dirigida a
ella, sinó únicament valorar si l'Administració reclamada l'ha inadmès de forma justificada; en
aquest cas no hi ha tal inadmissió (de fet, l'informe municipal assenyala que ni tan sols s'ha
tramitat la sol·licitud, fins al punt que ni tan sols ha format el corresponent expedient), ni cap
jurídicament donar-la per suposada. Si bé la concurrència de límits legals a l'accés pot inhibir
els efectes estimatoris del silenci administratiu, la Llei no preveu el mateix en relació amb les
causes d'inadmissibilitat, l'eventual concurrència de la qual no seria oposable, per tant, a
aquests efectes estimatoris. Per tant, i en aplicació del que s'estableix per l'article 24 de la Llei
39/2015, de procediment administratiu comú, la resolució posterior sobre l'accés sol·licitat ha
de ser confirmatòria de l'estimació presumpta esdevinguda.
Paraules clau: Ajuntament. Participació ciutadana. Persones amb discapacitat. Reclamació
contra silenci. Consultes. Informació pública. Inadmissió extemporània. Estimació presumpta.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 4 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 4/2021, presentada contra
l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública
indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació
previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 del desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 30 de novembre 2020 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Barcelona els
motius pels quals el Districte de Sant Andreu no disposa de mesures especifiques per
promoure la participació de les persones amb discapacitat i la data en la que
s’implementaran aquestes mesures.
El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà.
3. La Reclamació presentada el 4 de gener de 2021 indica que contestat la sol·licitud anterior
ho ha estat contestada per l’Ajuntament.
4. El 7 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment
administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. L’11 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un
informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual
porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. Superat àmpliament el termini indicat, la GAIP no ha rebut resposta de
l’Ajuntament.
6. El 2 de febrer de 2021 rep l’informe requerit a l’Ajuntament de Barcelona, segons el qual la
sol·licitud que porta causa la Reclamació no ha estat tramitada pels serveis municipals (el
3 de desembre de 2020 la sol·licitud hauria estat derivada al Districte de Sant Andre i
l’informe no es fa ressò de més actuacions) i l’Ajuntament considera que ha de ser
inadmesa en aplicació de l’article 29.2 LTAIPBG perquè, al seu judici, més que una
sol·licitud d’informació pública, el que formula és una consulta jurídica.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
Segons assenyala l'informe municipal aportat a aquest procediment (antecedent 6),
l'Ajuntament considera que la sol·licitud d'informació de la qual deriva la Reclamació ha de ser
inadmesa a causa de la concurrència de la causa d'inadmissibilitat de l'article 29.2 LTAIPBG.
Segons aquest precepte, “Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en
consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de
consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les
lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent.”.
Sense perjudici de la base legal que pot proporcionar l'article 29.2 LTAIPBG per a inadmetre la
sol·licitud d'informació pública de la qual porta causa la Reclamació, el cas és que no consta
que l'Ajuntament l'hagi inadmès. En aquest sentit, l'article 29.2 LTAIPBG disposa que “la
inadmissió de sol·licituds ha de ser motivada i comunicada al sol·licitant”. No li correspon a la
GAIP inadmetre una sol·licitud d'accés a la informació pública que no li ha estat dirigida a ella,
sinó únicament valorar si l'Administració reclamada l'ha inadmès de forma justificada; en aquest
cas no hi ha tal inadmissió (de fet, l'informe municipal assenyala que ni tan sols s'ha tramitat la
sol·licitud, fins al punt que ni tan sols ha format el corresponent expedient), ni cap jurídicament
donar-la per suposada.
D'altra banda, cal tenir en compte que la sol·licitud d'informació es va presentar el 30 de
novembre de 2020, i encara no s'ha dictat resolució sobre ella, motiu pel qual ha de considerar-
se estimada presumptament per silenci administratiu, en aplicació de l'article 35 LTAIPBG, que
estableix el següent: “1. Si l’Administració no resol i notifica dins el termini establert, la
sol·licitud s’entén estimada, llevat que una norma amb rang de llei estableixi expressament un
efecte desestimatori, total o parcial, amb relació a una determinada informació. 2. No es pot
adquirir per silenci administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits establerts per
aquesta o altres lleis per a tenir accés a la informació pública.”. Pot comprovar-se que, si bé la
concurrència de límits legals a l'accés pot inhibir els efectes estimatoris del silenci administratiu,
la Llei no preveu el mateix en relació amb les causes d'inadmissibilitat, l'eventual concurrència
de la qual no seria oposable, per tant, a aquests efectes estimatoris. Per tant, i en aplicació del
que s'estableix per l'article 24 de la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú, la
resolució posterior sobre l'accés sol·licitat ha de ser confirmatòria de l'estimació presumpta
esdevinguda.
En atenció a les anteriors consideracions, és procedent estimar la Reclamació, declarar el dret
de la persona reclamant a la informació sol·licitada i requerir a l'Ajuntament que la hi faciliti dins
d'un termini raonable. A aquest efecte, i a la vista dels termes en els quals s'ha formulat la
sol·licitud, ha de tenir-se en compte que un dels atributs definitoris bàsics del concepte
d'informació pública, que posa en relleu el fonament jurídic anterior, és el fet d'estar en poder
de l'Administració, de manera que no pot pretendre's sobre la base del dret d'accés a la
informació pública obtenir informació que no existeix en el moment de formular la sol·licitud.
Per tant, si els motius i la data d'aplicació prevista sol·licitats existeixen, l'Ajuntament ha de
facilitar-los a la persona reclamant en compliment d'aquesta Resolució; però si no existeixen,
serà suficient que així ho indiqui expressament l'Ajuntament a la persona reclamant per a
complir-la.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la
informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP,
les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el
compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de
responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la
vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció
dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot
ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article
49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació
del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre
duri l’incompliment.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
d’11 de febrer de 2021, resol per unanimitat,
1. Estimar la Reclamació 4/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
relativa als motius pels quals el Districte de Sant Andreu no disposa de mesures
específiques per promoure la participació de les persones amb discapacitat i la data en la
que s’implementaran aquestes mesures, amb el benentès que si aquesta informació no
està en poder de l'Ajuntament serà suficient que així li ho indiqui expressament a la
persona reclamant.
2. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a que lliuri la informació indicada a l’apartat anterior
a la persona reclamant dins del termini màxim de deu dies des de la notificació de la
present resolució i per a que acte seguit informe a la GAIP.
3. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 4/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén
el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent,
d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció
es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.