Se solicitó al Ayuntamiento de Llançà las facturas de EPIs entregados a trabajadores municipales y sus recibos firmados. El solicitante alegó que el Ayuntamiento no facilitaba la información. La GAIP estima parcialmente la solicitud, obligando a entregar los documentos pero exigiendo la anonimización de datos personales no esenciales según el principio de minimización.
Puntos clave de la argumentación
1
La identidad de las personas jurídicas adjudicatarias de contratos es pública según el artículo 13 de la LTAIPBG, aunque deben anonimizarse los datos de contacto de sus representantes físicos.
2
El principio de minimización de datos (art. 5.1 RGPD) obliga a disociar datos personales innecesarios en las facturas y a tachar las firmas en los recibos de entrega.
3
La identidad del personal municipal que recibe equipos de protección es una dato meramente identificativo relacionado con su equipo de trabajo, siendo procedente su acceso según los artículos 24.1 LTAIPBG y 70.2 del Decret 8/2021.
4
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no responder los requerimientos de la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
Texto completo
Resolució 148/2022, de 24 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 3/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Llançà
Informació reclamada: Factures dels EPI lliurats als treballadors municipals.
Sentit de la resolució: Estimació parcial
Resum: En el cas de les factures, si han estat emeses per persones jurídiques, és probable que hi
constin dades identificatives i de contacte de les persones físiques que les representen, i aquestes
dades personals són innecessàries i contràries al principi de minimització de les dades (article 5.1 del
Reglament europeu 2016/679, de protecció de dades personals), motiu pel qual és procedent que
siguin dissociades o anonimitzades. En canvi, si el contracte ha estat formalitzat amb una persona
jurídica, és procedent facilitar-ne la identitat, ja que l’article 13 LTAIPBG estableix la publicitat activa
de les persones adjudicatàries de contractes amb l’Administració, sens perjudici de la necessitat de
tatxar la resta de dades personals, en aplicació del principi de minimització de les dades. En el cas
dels rebuts dels EPI, si han estat signats per personal de l’Ajuntament, caldria tatxar la signatura,
perquè és una dada excessiva, i també les dades addicionals a la identitat, que són innecessàries per
a la finalitat de l’accés. En canvi, la identitat del personal de l’Ajuntament a qui aquest ha lliurat equips
EPI és una dada merament identificativa, relacionada únicament amb el seu equipament de treball
facilitat per l’Administració, a la qual, en aplicació dels articles 24.1 LTAIPBG i 70.2 del Decret 8/2021,
de transparència i dret d’accés a la informació pública, és procedent donar-hi accés, com a criteri
general.
Paraules clau: Ajuntaments. Factures. Rebuts. Equipament de protecció. COVID 19. Reclamació
contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Dades personals. Principi de minimització de
dades.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. L’1 de gener de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 3/2022, presentada contra l’Ajuntament de
Llançà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36
a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’11 d’agost de 2021 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Llançà còpia de les
factures de tots els EPI lliurats el darrer any a la brigada municipal i el rebut signat per cada
treballador.
3. El 29 de setembre de 2021 l’Ajuntament contesta la sol·licitud anterior indicant que “en referència
al vostre escrit, us comunico que s’ha tornat a demanar al Cap de la brigada municipal perquè
vetlli pel compliment de les mesures de seguretat del personal al seu càrrec”.
4. La Reclamació presentada l’1 de gener de 2022 argumenta que l’Ajuntament no facilita la
informació sol·licitada.
5. L’11 de gener de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Llançà i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Malgrat haver
transcorregut a bastament el termini donat, no consta a la GAIP cap resposta municipal a aquest
requeriment.
6. El 17 de gener de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió
comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia
completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els
antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La
documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un
termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració
de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret
d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té
en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació
o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la
tramitació”.
3. Informació objecte de la Reclamació i valoració del dret a accedir-hi
L’objecte de la Reclamació és una còpia de les factures de tots els EPI lliurats el darrer any a la
brigada municipal i el rebut signat per cada treballador. Les factures i els rebuts sol·licitats, si
existeixen, sens dubte s’han de qualificar d’informació pública, atesos els termes en els que defineix
aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG, ja que necessàriament s’haurien de trobar en poder de
l’Ajuntament. En conseqüència, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes
legals que en justifiquin la denegació.
L’Ajuntament no ha invocat la concurrència de cap límit legal al dret d’accés a la informació pública en
la informació sol·licitada. Això no obstant, és previsible que hi pugui concórrer el límit de la protecció
de les dades personals. En el cas de les factures, si han estat emeses per persones jurídiques, és
probable que hi constin dades identificatives i de contacte de les persones físiques que les
representen, i aquestes dades personals són innecessàries i contràries al principi de minimització de
les dades (article 5.1 del Reglament europeu 2016/679, de protecció de dades personals), motiu pel
qual és procedent que siguin dissociades o anonimitzades. En canvi, si el contracte ha estat
formalitzat amb una persona jurídica, és procedent facilitar-ne la identitat, ja que l’article 13 LTAIPBG
estableix la publicitat activa de les persones adjudicatàries de contractes amb l’Administració, sens
perjudici de la necessitat de tatxar la resta de dades personals, en aplicació del principi de
minimització de les dades.
En el cas dels rebuts dels EPI, si han estat signats per personal de l’Ajuntament, caldria tatxar la
signatura, perquè és una dada excessiva, i també les dades addicionals a la identitat, que són
innecessàries per a la finalitat de l’accés. En canvi, la identitat del personal de l’Ajuntament a qui
aquest ha lliurat equips EPI és una dada merament identificativa, relacionada únicament amb el seu
equipament de treball facilitat per l’Administració, a la qual, en aplicació dels articles 24.1 LTAIPBG i
70.2 del Decret 8/2021, de transparència i dret d’accés a la informació pública, és procedent donar-hi
accés, com a criteri general.
Ateses les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada, llevat de la relativa a les dades de persones físiques que puguin contenir, tret
del nom i cognoms de les que hagin emès les factures en qualitat d’adjudicatàries del contracte i del
nom i cognoms del personal municipal que hagi signat els rebuts d’EPI sol·licitats, els quals són
procedents de facilitar. En cas que l’Ajuntament no disposi d’aquesta informació, cal que ho posi de
manifest per escrit a la persona reclamant.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24
de febrer de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 3/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada, llevat de la relativa a les dades de persones físiques que puguin contenir,
tret del nom i cognoms de les que hagin emès les factures en qualitat d’adjudicatàries del
contracte i del nom i cognoms del personal municipal que hagi signat els rebuts d’EPI sol·licitats.
2. Requerir a l’Ajuntament de Llançà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. En cas que l’Ajuntament no disposi d’aquesta
informació, cal que ho posi de manifest per escrit a la persona reclamant.
3. Requerir a l’Ajuntament de Llançà a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan
o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes
a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 3/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.