Reclamación por silencio administrativo sobre acceso a información de prevención de riesgos laborales en el Ayuntamiento de l'Ametlla del Vallès y sus contratistas

Resolució 350/2023, de 10 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 2/2023 Administració reclamada: Ajuntament de l’Ametlla del Vallès Informació reclamada: Informació relativa a la prevenció de riscos laborals d’empreses contractades per l’Ajuntament i del propi Ajuntament. Sentit de la resolució: Estimació Resum: El reclamant en qualitat de delegat de prevenció de riscos laborals sol·licita una sèrie d’informació relativa a la prevenció de riscos laborals de les empreses contractades per l’Ajuntament per a la prestació de determinats serveis i també sol·licita d’altra informació relativa a la prevenció de riscos laborals en l’àmbit del propi Ajuntament. L’Ajuntament previsiblement tindrà aquesta informació en el seu poder com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions tant en matèria de contractació pública, com en matèria de personal, i com a tal, serà informació pública, en els termes en els què la defineix l’article 2.b LTAIPBG. S’estima la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sol·licitada. Paraules clau: Ajuntaments. Riscos laborals. Empreses contractades. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El dia 1 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1/2023, presentada per una persona en qualitat de delegada de prevenció de riscos laborals contra l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El dia 25 de novembre de 2022 la persona reclamant va registrar una sol·licitud d’accés a la informació pública davant l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès on hi feia constar el següent, entre d’altres extrems: “(...) para poder realizar mis funciones como delegado de prevención se me entregue la siguiente documentación de cualquier empresa externa subcontratada por el Ayuntamiento de los años 2020,2021, y 2022. “Organización del trabajo e introducción de nuevas tecnologías. Organización del sistema y planes de prevención. Modalidad del servicio de prevención y concertación de la actividad preventiva. Procedimiento de evaluación de riesgos a utilizar en la empresa. Plan de seguimiento y control de las medidas preventivas. Tipo de pruebas de vigilancia de la salud. Designación de trabajadores/as encargados de las medidas de emergencia. Procedimientos de información a los trabajadores/as. Elaboración de la documentación obligatoria sobre salud y seguridad. Contratos con las empresas de servicios (limpieza, seguridad Privada, etc). (...) se me entregue memorias, informes y programación anual de los años 2020,2021 y 2022, del Ayuntamiento de l’ Ametlla del Vallès de lo siguiente: El plan de prevención de riesgos laborales. La evaluación de riesgos, incluido el resultado de los controles”. Aquesta sol·licitud d’accés no va ser resolta. 3. El 16 de gener de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 4. El mateix 16 de gener de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre aquesta reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Depassat amb escreix aquest termini, l’Ajuntament no ha atès aquest requeriment de la GAIP. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la reclamació, competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 10 posa de manifest que l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès no ha aportat a aquest procediment ni l’expedient ni l’informe sobre la reclamació, que li ha estat requerida per la GAIP reiteradament, incomplint així l’article 33.4 RGAIP, que disposa que “La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Administració reclamada amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Objecte de la reclamació i límits a l’accés La reclamació té per objecte diversa informació relativa, d’una banda, a la prevenció de riscos laborals de les persones treballadores de les empreses amb les que l’Ajuntament ha contractat la prestació de determinats serveis i, d’una altra, informació relativa a prevenció de riscos laborals de les persones que treballen al propi Ajuntament. L’Ajuntament previsiblement tindrà en el seu poder aquesta informació com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions tant en matèria de contractació pública (d’acord amb l’article 3.5 de la LTAIPBG), com en matèria de personal, i com a tal, serà informació pública, en els termes en els què la defineix l’article 2.b LTAIPBG. Vist que es tracta d’informació pública, qualsevol persona té dret a accedir-hi, d’acord amb l’article 28.1. LTAIPBG, tret que resulti aplicable i prevalent algun dels límits a l’accés legalment establerts, que hauran de ser aplicats, si escau, de manera restrictiva en benefici del dret d’accés (article 20.1 LTAIPBG) i tenint en consideració la concurrència d’un interès públic o privat legítim (article 22.1 LTAIPBG). L’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès no ha invocat, ni en el procediment d’accés a la informació ni en el de reclamació, ja que no va resoldre en el seu moment la sol·licitud d’accés i que no ha atès la sol·licitud d’informe de la GAIP, cap límit que pugui justificar limitar-ne l’accés. Amb tot, específicament, aquesta Comissió sí que aprecia d’ofici que una part de la informació, concretament la relativa a la “Designación de trabajadores/as encargados de las medidas de emergència” pot entendre’s com referida a dades de caràcter personal de determinades persones treballadores de les empreses contractades per l’Ajuntament (art. 24 de la LTAIPBG). Nogensmenys, l’article 20 de la “Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de Riesgos Laborales relatiu a les “Medidas de emergència” estableix que “El empresario, teniendo en cuenta el tamaño y la actividad de la empresa, así como la posible presencia de personas ajenas a la misma, deberá analizar las posibles situaciones de emergencia y adoptar las medidas necesarias en materia de primeros auxilios, lucha contra incendios y evacuación de los trabajadores, designando para ello al personal encargado de poner en práctica estas medidas (la negreta és nostra) y comprobando periódicamente, en su caso, su correcto funcionamiento. El citado personal deberá poseer la formación necesaria, ser suficiente en número y disponer del material adecuado, en función de las circunstancias antes señaladas.” Essent aquesta una obligació legal, si aquesta informació està en mans de l’Ajuntament, s’hauria de facilitar a la persona reclamant, atenent que preval l’interès públic de la seva revelació ja que la persona reclamant té la condició de delegada de prevenció de riscos laborals, i com a tal, un interès legítim en l’accés a aquesta informació que enforteix el seu dret d’accés a la informació reclamada (art. 24.1 de la LTAIPBG). A més, en aquesta ponderació cal tenir en compte, també, les garanties que el reclamant pot oferir (art. 24.2.b de la LTAIPBG) i que en aquest cas venen determinades per l’article 37.3 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de Riesgos Laborales relatiu a les “Garantías y sigilo profesional de los Delegados de Prevención” on es disposa que “A los Delegados de Prevención les será de aplicación lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 65 del Estatuto de los Trabajadores en cuanto al sigilo profesional debido respecto de las informaciones a que tuviesen acceso como consecuencia de su actuación en la empresa”. En relació a la resta de dades i informacions reclamades, tenint en compte que són relatives a la prevenció de riscos laborals no hi resulta aplicable cap altra limitació derivada de la protecció de dades personals, considerant igualment, com s’acaba de dir, que la persona reclamant té un dret d’accés a la informació reforçat per la seva condició de delegada de prevenció de riscos laborals i que d’acord amb la normativa aplicable se li exigeix un deure de sigil professional. D’acord amb l’anterior, s’estima la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sol·licitada i transcrita en l’antecedent 2, en la mesura en què existeixi prèviament elaborada i en poder de l’Ajuntament. Per al cas que l’Ajuntament no disposi dels documents, informes o dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. És a dir, si l’Ajuntament no té en el seu poder prèviament elaborada tota o part de la informació reclamada, aquesta és la resposta que cal donar per satisfer la sol·licitud d’informació. Quant a la forma d’accés, i tenint en compte que la persona reclamant demana accés amb vista i còpia, cal recordar que l’article 37.2 LTAIPBG i l’article 72.5 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, preveuen que es pugui repercutir el cost de les còpies en la persona que les sol·licita, d’acord amb el règim de taxes i preus públics vigent d’aquella corporació local, i que, en el cas que l’administració es proposi girar aquesta taxa, ha d’informar-ne prèviament a la persona sol·licitant, amb caràcter previ a l'expedició de les còpies o a l'execució de la transposició de formats, tant del deure concret d'haver d'abonar la taxa corresponent, com del condicionament del lliurament de la informació al seu abonament previ, si escau, com del mecanisme per calcular l'import. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de maig de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 2/2023 i declarar el dret de la persona reclamant d’acord amb el fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès que faciliti l’accés a la persona reclamant a la informació indicada a l’apartat anterior dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 2/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.