Solicitud de información sobre servicios de atención ciudadana y personal de la Brigada de Obras en el Ayuntamiento de Rubí

Resolució 51/2017, de 15 de febrer Administració reclamada: Ajuntament de Rubí. Núm. d’expedient de la reclamació: 1/2017 i 2/2017 (acumulades). Informació reclamada: Identificació de l’empresa que presta el servei d’atenció ciutadana al municipi i circumstàncies de la seva contractació. Informació relativa a resolucions i acords de la Junta de Govern Local relatives a personal de la Brigada d’Obres. Sentit de la Resolució: Finalització per desistiment. Resum: Les reclamacions no reuneixen els requisits necessaris per a la seva admissió a tràmit. La persona reclamant no ha donat resposta al requeriment d’esmena que li va notificar la GAIP, per la qual cosa se la té per desistida de la reclamació i es declara la finalització del procediment. Paraules clau: Ajuntament. Esmena. Desistiment. Ponent: Manuel Ibarz Casadevall. Antecedents 1. El 4 de gener de 2017 va n tenir entrada en el registre de la GAIP dues reclamacions presentades per una persona física que diu actuar en representació d’una entitat sindical, contra la manca de resolució de dues sol·licituds d’accés a la informació adreçades a l’Ajuntament de Rubí: − La que va ser enregistrada amb el núm. 1/2017 corresponia a la sol·licitud d’accés que havia estat presentada el 1 4 de novembre de 2016, que tenia per objecte la i dentificació de l’empresa que presta el servei d’atenció ciutadana al municipi i les circumstàncies de la seva contractació. − La que va ser enregistrada amb el núm. 2/2017 corresponia a la sol·licitud d’accés que havia estat presentada l’1 d’agost de 2016, que tenia per objecte l’obtenció de diverses resolucions i acords de la Junta de Govern Local relatius al personal de la Brigada d’Obres. 2. Davant la manca d’acreditació del títol en virtut del qual la persona que signava les reclamacions ostentava la representació de l’entitat en nom de la qual les formulava, el dia 11 de gener de 2017 la GAIP la va requerir per tal d’esmenar l’omissió, tot a dvertint-la que si transcorreguts deu dies no acreditava la seva representació, s’entendria que desistia del procediment iniciat. El dia 12 de gener de 2017 la destinatària del requeriment va rebre la notificació sense que en la data d’aquesta resolució hagi donat cap resposta. Fonaments jurídics 1. Acumulació de les reclamacions L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un procediment, d’ofici o a instància de part, pot acumular-lo amb altres amb els que tingui una identitat substancial o una connexió íntima. És clar que en les Reclamacions 1/2017 i 2/2017 concorren els requisits per a ser resoltes de forma acumulada, entre els quals els següents: les parts són les mateixes (la persona reclamant i l’Ajuntament de Rubí) i la raó per la qual és procedent finalitzar el procediment (el desistiment de la sol·licitud). En conseqüència, d’acord amb els principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, així com que del fet de l’acumulació no es deriva cap perjudici per a les parts ni per a l’interès general, és procedent acordar l’acumulació de les Reclamacions citades als antecedents en una única Resolució. 2. Desistiment L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les reclamacions davant de la GAIP han de tenir per objecte resolucions administratives en matèria d’accés a la informació pública. Per tant, és requisit per a poder accedir a la via de garantia de la GAIP que s’acrediti que prèviament s’ha demanat a l’Administració l’accés a una informació i que aquesta l’ha desatès o l’ha desestimat, existint coincidència entre la persona sol·licitant i la reclamant. En el cas que ens ocupa, malgrat que hi ha una aparent identitat entre la persona sol·licitant i la reclamant, no està acreditat que la persona física que signa la reclamació ostenti la representació de l’entitat en nom de la qual diu actuar. La manca d’aquest requisit formal, unida a la manca de resolució expressa de l’Administració a la qual es va adreçar la sol·licitud d’accés a la informació, que podria haver reconegut la representació si en tingués constància per altres mitjans, plantegen la necessitat d’exigir que s’acrediti. D’altra banda, el Manual de Reclamació de la GAIP disposa en el seu apartat 13.1 que si la persona responsable de la tramitació comprova que la reclamació presentada no reuneix tots els requisits, ho comunicarà a la reclamant indicant-li les dades o documents que cal completar i advertint-la que, si no ho esmena en el termini de deu dies, es considerarà que desisteix de la seva reclamació i aquesta serà arxivada. En l’expedient instruït hi ha constància que es va formular el requeriment i que la persona a la qual va ser adreçat va ser degudament notificada. No consta que des de la data de la notificació hagi tingut entrada a la GAIP la resposta a allò que va ser objecte del requeriment, malgrat haver transcorregut el termini per fer-ho, per la qual cosa, de conformitat amb el Manual de Reclamació esmentat i d’acord amb l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, és procedent tenir-la per desistida de les reclamacions formulades i declarar la finalització dels procediments iniciats. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de febrer de 2017, resol per unanimitat: 1. Acumular en aquesta Resolució les Reclamacions 1/2017 i 2/2017. 2. Declarar la finalització de les Reclamacions 1/2017 i 2/2017, per desistiment de la persona reclamant. 3. Disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP. Barcelona, 15 de febrer de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.