Pérdida de objeto 18/02/2016 · 58 días en resolverse

Solicitud de relación de calles y espacios públicos considerados zona residencial en Vilanova i la Geltrú y resultado de pérdida de objeto

Se solicitó al Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú el listado de calles y espacios públicos considerados zona residencial, la fecha del acuerdo correspondiente y la señalización empleada. El ciudadano alegó falta de respuesta. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la administración entregó la información extemporáneamente.

Puntos clave de la argumentación

1 El procedimiento administrativo puede finalizar por la desaparición sobrevenida de su objeto según el artículo 42.1 de la Ley 30/1992.
2 Se produce la pérdida de objeto cuando la administración satisface la solicitud de información, aunque sea de forma extemporánea, una vez iniciada la reclamación.
3 Al haberse producido el acceso a la información en los términos interesados, resulta innecesario cualquier pronunciamiento adicional para exigir su ejecución.

Texto completo

Resolució de 18 de febrer de 2016 , de finalització de la R eclamació 2/2016 Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú . Objecte de la reclamació: Manca de l liurament de la informació relativa a la relació dels carrers i espais públics del municipi considerats zona residencial o carrer residencial, la data de l’acord que els va qualificar dins d’aquesta categoria i tipus de senyal emprat per indicar-la. Resum: La persona reclamant comunica la recepció de la informació que va ser objecte de la reclamació presentada davant la GAIP en haver-la obtingut de forma extemporània directament de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, quan ja havia estat admesa a tràmit la seva reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Informació urbanística. Satisfacció extemporània de l’objecte de la reclamació formulada. Ponent: Manuel Ibarz Casadevall. Antecedents 1. El 22 de desembre de 2015 va tenir entrada a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la informació Pública (GAIP) la reclamació formulada contra la manca de resolució de la sol·licitud d’informació pública presentada per la persona reclamant a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú el dia 20 de novembre de 2015, relativ a a la relació dels carrers i espais públics del municipi considerats zona residencial o carrer residencial, la data de l’acord que els va qualificar dins d’aquesta categoria i el tipus de senyal emprat per indicar-la. 2. En no acompanyar la documentació acreditativa d’haver presentat la sol·licitud a la que feia referència la reclamació, el dia 13 de gener de 2016 li va ser requerida per aportar-la en tràmit d’esmena. L’endemà, dia 14 de gener, la persona reclamant va aportar la documentació interessada. 3. El 20 de gener de 2016 es va requerir a l’administració reclamada per tal d’emetre informe sobre la reclamació i remetre la documentació relacionada amb l’expedient en un termini de 10 dies. 4. El Ple de la GAIP celebrat el 22 de gener de 2016 va adoptar l’acord d’admetre a tràmit la reclamació. 5. El 30 de gener de 2016 la persona reclamant es va adreçar a la GAIP per tal de comunicar que el dia anterior, dia 29, tot i que molt tard, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú li havia lliurat tota la informació reclamada, per la qual cosa demanava que es tingués en compte aquesta nova situació tota vegada que deixava sense contingut la reclamació. Fonaments jurídics 1. L’article 39 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) encomana a la GAIP vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública, amb plena independència orgànica i funcional, sense instruccions jeràrquiques de cap mena, cosa que ha de fer per mitjà d’actes i acords de caràcter tecnicojurídic. 2. L’article 42, apartat 6, de l’LTAIPBG sotmet la tramitació de les reclamacions que es formulin davant la Comissió a les normes reguladores dels recursos administratius, mentre que el mateix article, en el seu apartat 10, estableix que les resolucions de la GAIP posen fi a la via administrativa. 3. Altrament, l’article 42.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), diu que els procediments administratius poden finalitzar per la desaparició sobrevinguda del seu objecte i en el cas que ens ocupa aquest supòsit resulta del fet d’haver estat satisfet l’objecte de la reclamació formulada, encara que extemporàniament, per mitjà del lliura ment de la informació a la persona reclamant per part de l’administració reclamada. 4. D’altra banda, s’ha constatat que no concorre cap de les limitacions que l’LTAIPBG preveu per limitar o restringir el dret d’accés a la informació de la persona reclamant per la qual cosa és procedent dictar la resolució que posi fi al procediment iniciat. 5. Finalment, atès el contingut de la comunicació feta per la persona reclamant donant compte a la GAIP d’haver rebut la informació demanada i la confirmació feta per l’administració reclamada en el mateix sentit, cal considerar que l’accés a la informació s’ha produït en els t ermes interessats i, en conseqüència, resulta innecessari qualsevol pronunciament adreçat a exigir la seva execució. 6. L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de febrer de 2016, resol per unanimitat: 1. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 2/2016, per haver estat satisfet l’objecte de la reclamació formulada. 2. Donar per executada la petició d’accés a la informació pública pel lliurament de la documentació a la persona reclamant per part de l’administració reclamada. 3. Ordenar la publicació d’aquesta r esolució al web de la GAIP. Barcelona, 18 de febrer de 2016 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta r esolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.