Desistimiento 03/02/2022 · 33 días en resolverse

Reclamación sobre control y gestión de colonias de gatos ferals en Berga finalizada por desistimiento

Una entidad animalista solicitó al Ayuntamiento de Berga información sobre la gestión, presupuesto y protocolos de control de colonias de gatos ferales. Ante la falta de respuesta, se reclamó ante la GAIP. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) resolvió el desistimiento de la reclamación al no acreditar el reclamante su representación legal.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP requirió la subsanación de la reclamación para acreditar la representación legal de la entidad animalista solicitante.
2 De acuerdo con el artículo 68 de la Ley 39/2015 (LPAC), la falta de reparación de un defecto esencial en el plazo mínimo de 10 días conlleva el desistimiento del procedimiento.
3 Se declara el desistimiento de la reclamación debido a que el interesado no respondió al requerimiento de enmienda en el término otorgado.

Texto completo

Resolució 86/2022, de 3 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Berga Informació reclamada: Sobre control i gestió de colònies de gats ferals. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: L’antecedent 4 posa de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes de reparar un aspecte essencial d’ella, com és acreditar la representació en la que afirma actuar. El requeriment s’ha fet d’acord amb l’article 68 LPAC, que preveu que si la reparació no es fa en el termini donat, com a mínim de 10 dies, es considerarà desistida la Reclamació. Havent passat a bastament el termini donat no consta la reparació requerida. En conseqüència, és procedent declarar el desistiment de la Reclamació. Paraules clau: Ajuntaments. Entitats animalistes. Protecció dels animals. Colònies de gats. Representació legal. Esmena. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’1 de gener de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1/2022, presentada en representació d’una entitat animalista contra l’Ajuntament de Berga, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 de novembre de 2021 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’una entitat animalista, que demana a l’Ajuntament de Berga: - Si estan promovent la creació de colònies controlades de gats, sol·licitem que ens informin amb quina entitat, empresa o centre ho tenen concertat i quan temps fa que estan actuant. - Quantes colònies del municipi ja estan controlades, i el nombre aproximat de gats que s'han esterilitzat fins a la data. - Quina partida pressupostaria s'ha destinat al control de colònies de gats els anys 2018, 2019 i 2020. Quina partida pressupostaria s'ha destinat per aquest any 2021? - Si l'Ajuntament esta retirant gats dels carrer de la població, sol·licitem que ens informin a quin centre d'acollida són portats. - Quins protocols d'actuació tenen quan es detecten o localitzen gats ferits o malalts al seu terme municipal. Qui assumeix la despesa de l'atenci6 veterinària?. -Quina empresa, entitat o centre es responsable de fer la recollida dels gats ferals ferits o malalts i proporcionar-los l'atenció veterinària que requereixin? - Si han sol·licitat a la Generalitat/Diputació ajudes/subvencions per la gesti6 de colònies de gats ferals durant els anys 2018, 2019, 2020 i 2021?. 3. La Reclamació presentada l’1 de gener de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior. 4. El 7 de gener de 2022 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes d’acreditar la representació amb la qual afirma actuar. I afegeix: “d’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. Malgrat haver transcorregut el termini donat, no consta resposta a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment L’antecedent 4 posa de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes de reparar un aspecte essencial d’ella, com és acreditar la representació en la que afirma actuar. El requeriment s’ha fet d’acord amb l’article 68 LPAC, que preveu que si la reparació no es fa en el termini donat, com a mínim de 10 dies, es considerarà desistida la Reclamació. Havent passat a bastament el termini donat no consta la reparació requerida. En conseqüència, és procedent declarar el desistiment de la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de febrer de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1/2022 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.