El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Sant Boi de Llobregat la revisión de la catalogación de un puesto de trabajo por considerarla nula. El Ayuntamiento tramitó la petición como denuncia y no como solicitud de información. La GAIP decidió inadmitir la reclamación por falta de objeto, ya que no se solicitó información pública sino el impulso de una actuación municipal.
Puntos clave de la argumentación
1
La pretensión del reclamante consiste en la investigación de una supuesta irregularidad administrativa y no en el acceso a información pública.
2
El objeto de la reclamación no puede ser revisado por la GAIP al no encajar en la definición de derecho de acceso a la información pública establecida en la LTAIPBG.
3
Se determina la inadmisibilidad de la reclamación por falta de objeto al no existir una solicitud de información propiamente dicha.
Texto completo
Resolució 14/2019, de 10 de gener
Número d’expedient de la reclamació: 1/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Informació reclamada: Denuncia del canvi de catalogació d’un lloc de treball.
Sentit de la Resolució: Inadmissió
Resum: L’objecte de la reclamació no és informació pública, sinó l’impuls d’una actuació municipal,
per la qual cosa no pot ser objecte de revisió per la GAIP en el marc d’aquest procediment i ha de ser
inadmesa.
Paraules clau: Ajuntament. Denúncia. Personal. Relació lloc de treball. Manca d’objecte.
Inadmissió.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 3 de gener de 2019 va tenir entrada en el registre de la GAIP la reclamació 1 /2019 , formulada
contra l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat , en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita seguir el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual
s’aprova el reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública
(RGAIP).
2. El 30 de novembre de 2018 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Sant Boi de
Llobregat la informació següent: “Que es revisi per aquesta administració l’acte denunciat, el
canvi en la catalogació del lloc de treball de Director de l’Àrea de Serveis Generals, la seva
transformació de lloc reservat per personal funcionari a reservat per personal eventual, per
resultar nul per incomplir la legislació vigent(...)”.
3. El 2 de gener de 2019 l’Ajuntament respon a la persona reclamant i li comunica que “atès que no
es tracta d’una sol·licitud d’accés a la informació, la seva petició es tramitarà com un expedient
de denúncia”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Inadmissibilitat de la reclamació formulada
De l’antecedent 2 es desprèn que l’objecte de la reclamació no és una sol·licitud d’accés a la
informació pública, sinó que s’investigui una suposada irregularitat en la modificació d’un lloc de
treball de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat; per tant, la pretensió de la persona reclamant no pot
trobar empara en aquest procediment de reclamació i ha de ser inadmesa, per manca d’objecte.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució:
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10
de gener de 2019, resol per unanimitat:
1. Inadmetre a tràmit la reclamació 1/ 2019, per manca d’objecte.
2. Declarar la finalització de la Reclamació 1/ 2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al
web de la GAIP.
Barcelona, 10 de gener de 2019
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós-
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a partir
de l'endemà de la notificació, d'acord amb el que estableix la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora
de la jurisdicció contenciosa administrativa.