Inadmitida 10/01/2019 · 7 días en resolverse

Inadmisión de reclamación por falta de objeto relativa a la catalogación de un puesto de trabajo en el Ayuntamiento de Sant Boi de Llobregat

El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Sant Boi de Llobregat la revisión de la catalogación de un puesto de trabajo por considerarla nula. El Ayuntamiento tramitó la petición como denuncia y no como solicitud de información. La GAIP decidió inadmitir la reclamación por falta de objeto, ya que no se solicitó información pública sino el impulso de una actuación municipal.

Puntos clave de la argumentación

1 La pretensión del reclamante consiste en la investigación de una supuesta irregularidad administrativa y no en el acceso a información pública.
2 El objeto de la reclamación no puede ser revisado por la GAIP al no encajar en la definición de derecho de acceso a la información pública establecida en la LTAIPBG.
3 Se determina la inadmisibilidad de la reclamación por falta de objeto al no existir una solicitud de información propiamente dicha.

Texto completo

Resolució 14/2019, de 10 de gener Número d’expedient de la reclamació: 1/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Informació reclamada: Denuncia del canvi de catalogació d’un lloc de treball. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: L’objecte de la reclamació no és informació pública, sinó l’impuls d’una actuació municipal, per la qual cosa no pot ser objecte de revisió per la GAIP en el marc d’aquest procediment i ha de ser inadmesa. Paraules clau: Ajuntament. Denúncia. Personal. Relació lloc de treball. Manca d’objecte. Inadmissió. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 3 de gener de 2019 va tenir entrada en el registre de la GAIP la reclamació 1 /2019 , formulada contra l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat , en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (RGAIP). 2. El 30 de novembre de 2018 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat la informació següent: “Que es revisi per aquesta administració l’acte denunciat, el canvi en la catalogació del lloc de treball de Director de l’Àrea de Serveis Generals, la seva transformació de lloc reservat per personal funcionari a reservat per personal eventual, per resultar nul per incomplir la legislació vigent(...)”. 3. El 2 de gener de 2019 l’Ajuntament respon a la persona reclamant i li comunica que “atès que no es tracta d’una sol·licitud d’accés a la informació, la seva petició es tramitarà com un expedient de denúncia”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat de la reclamació formulada De l’antecedent 2 es desprèn que l’objecte de la reclamació no és una sol·licitud d’accés a la informació pública, sinó que s’investigui una suposada irregularitat en la modificació d’un lloc de treball de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat; per tant, la pretensió de la persona reclamant no pot trobar empara en aquest procediment de reclamació i ha de ser inadmesa, per manca d’objecte. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució: Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de gener de 2019, resol per unanimitat: 1. Inadmetre a tràmit la reclamació 1/ 2019, per manca d’objecte. 2. Declarar la finalització de la Reclamació 1/ 2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 10 de gener de 2019 Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós- administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a partir de l'endemà de la notificació, d'acord amb el que estableix la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.